Una de les preguntes sobre la independència de
Catalunya és en relació a quines serien les conseqüències econòmiques de tenir
un estat propi. A aquest tema la web http://wilson.cat/ca/, que recomano
llegir, ha dedicat uns interessants articles en els que
he basat aquest article.
El Col·lectiu Wilson pren el nom i s’inspira en el president
nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924), qui, arran de
l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, va dirigir les seves
energies a transformar l'ordre internacional per tal de fer-lo conforme "a
la raó i a la justícia i als interessos comuns de la humanitat" (Discurs
davant del Congrés nord-americà l’11 de febrer de 1918). Fidel a aquests
principis fonamentals, Wilson va proclamar que "Totes les aspiracions
nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser
dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una
expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir
d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar".
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
ha passat a la història com un arquitecte singular, capaç d'unir atrevides
concepcions artístiques amb un marcat esoterisme. Gaudí va ser un arquitecte
que va saber
transformar les seves edificacions en belles estructures plenes de
simbolisme, entre l'evocació d'un món fantàstic i el seu ús d'un llenguatge
codificat, impenetrable per a la majoria de la gent. Gaudí va viure de manera
molt austera, sense cap luxe. Nascut en una humil família d'artesans, Gaudí va
estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, fins a l'any 1878. Va començar
llavors a treballar en múltiples projectes en què els edificis es transformaven
en quelcom viu, mentre que la forma semblava desmaterialitzar i en què tot
semblava canviar contínuament com en un procés alquímic. Segons Gaudí, « La
intel · ligència de l'home només pot expressar-se en el pla i en dues
dimensions: resol equacions amb una incògnita, de primer grau. La intel ligència
angèlica és en tres dimensions, i es desplega directament per l'espai ».
La manifestació "Catalunya,
nou Estat d'Europa "(Catalunya, nou estat d'Europa) va tenir lloc a
Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya l'11 de setembre de 2012. Aquest
mateix any, 2013, l'11 de setembre, va tenir lloc la Via Catalana, una cadena
humana que travessava tota Catalunya, i que va comptar amb 1, 6 milions de
persones. Van ser organitzades per
l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va
dir que " el 12 de setembre el Govern haurà de començar a treballar
per la independència de Catalunya ". Totes les cròniques i totes les
editorials dels diaris catalans l'endemà van explicar que la manifestació va
ser inequívocament independentista.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o les línies Ley són els diferents noms amb què són conegudes, des de temps prehistòrics, unes misterioses alineacions d'energia, que es localitzen en vòrtex magnètics en la majoria dels llocs sagrats del món, com els cercles de pedres o monuments megalítics, esglésies, cementiris. 
Haurien estat construïdes amb algun propòsit desconegut per pobles prehistòrics i modificades pel trànsit aqüífer dels subsòls o de les esquerdes de terrenys que entren en fricció. Les primeres llegendes conegudes d'aquestes Línies de Poder ens van arribar des de la Gran Bretanya prehistòrica. Els druides creien que aquesta energia es lliscava com una serp a través del sòl com els corrents tel · lúriques. La religió druídica creia que aquestes línies tel · lúriques són vies espirituals que recobreixen tot el planeta.
He decidit escriure un curt article sobre el
tema de la possible independència de Catalunya, ja que veig que es diuen moltes
coses sobre aquest tema des d'un punt de vista més visceral que racional. El
que si queda clar (almenys per a mi) és que, sigui quina sigui la solució final
a la qual s'arribi, Espanya i Catalunya han de dialogar i arribar a un consens
per al seu propi i mutu benefici. Aquestes últimes setmanes, i sabent que les
enquestes diuen que un important% dels favorables a l'independentisme no ho
serien tant si impliqués sortir 
de la Unió Europea, diferents membres del
govern espanyol, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o el ministre
José García- Margallo, així com tot tipus d'analistes contraris que els
ciutadans de Catalunya puguin votar en un referèndum sobre el seu futur,
utilitzen un argument poderós: si Catalunya vota a favor de la independència es quedarà fora
d'Europa i de l'euro , es posaran unes fronteres amb uns
aranzels enormes que impediran que Catalunya pugui comerciar amb Europa. I per
entrar a Europa, s'haurà de posar a la cua i només podrà ser acceptada la seva
entrada de nou a l'EU mitjançant la unanimitat de tots els països membres,
donant a entendre que Espanya votarà en contra de l'entrada de Catalunya in
eternum.
he basat aquest article.
El Col·lectiu Wilson pren el nom i s’inspira en el president
nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924), qui, arran de
l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, va dirigir les seves
energies a transformar l'ordre internacional per tal de fer-lo conforme "a
la raó i a la justícia i als interessos comuns de la humanitat" (Discurs
davant del Congrés nord-americà l’11 de febrer de 1918). Fidel a aquests
principis fonamentals, Wilson va proclamar que "Totes les aspiracions
nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser
dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una
expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir
d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar". 
